0

Simposi internacional: LA LITERATURA EN PANTALLA

Digital Reading

Els propers dies 3 i 4 d’octubre se celebrarà a Barcelona el simposi international La literatura en pantalla: textos lectors i pràctiques docents, organitzat pel grup de recerca GRETEL, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El simposi girarà entorn la literatura digital que mica en mica es va introduïnt a les nostres vides i com treballar-la des de les aules. Potser encara estem molt a les beceroles, però és interessant veure les propostes i experiències pioneres que s’han dut a terme recentment. Els objectius que es pretenen assolir són:

  • Presentar i discutir caracteritzacions i anàlisis de la producció actual de literatura infantil i juvenil digital
  • Presentar i discutir els avenços de la recerca sobre els usos lectors i els processos interpretatius d’obres digitals per part dels infants i dels adolescents en diverses situacions dins i fora de l’escola
  • Intercanviar experiències i pràctiques docents que incorporin les tecnologies o bé els textos literaris digitals a l’educació literària en les diferents etapes educatives
  • Promoure la recerca sobre el corpus literari digital, el seu impacte en els lectors i la seva integració a les aules i sobre la incidència de les tecnologies en la formació del lector literari

Les línies de treball del simposi són les següents:

  • Les obres literàries digitals per a infants i joves: tipus, característiques i possibilitats que ofereixen
  • La lectura de textos literaris digitals: usos lectors i processos interpretatius en diferents situacions i etapes educatives
  • Experiències didàctiques que incorporin la literatura digital o les tecnologies en la formació del lector literari

La crida a la participació acaba el 22 de maig.

El simposi comptarà amb experts com Mireia Manresa, Laura Borràs, Junko Yokota, Kate Pullinger, Lara Reyes i molts d’altres que explicaran les seves experiències i els coneixements teòrics que n’han extret i elaborat a partir d’elles. Podeu descarregar el programa o bé, consultar la pàgina web de Gretel on hi trobareu tota la informació.

Nosaltres hi assistirem, us animeu?

Gisela (@giselarviz)

 

 

Anuncis
0

El Kamishibai

imageskamishibaiKamishibai significa “teatre de paper” i és una forma d’explicar contes molt popular al Japó. Normalment es dirigeix a nenes i nens petits que en gaudiran en grup. També és utilitzat com a recurs didàctic.kamishibai2.jpg

El kamishibai està format per un conjunt de làmines que tenen un dibuix en una cara i text a l’altra. La lectura del kamishibai es realitza col·locant les làmines en ordre sobre un suport, “teatret” de tres portes, de cara a l’auditori i fent lliscar les làmines una després de l’altra mentre es llegeix el text. Es necessita un presentador o intèrpret que llegeix el text mentre els espectadors contemplen els dibuixos.

Pot ser una eina molt interessant per a fer servir a les escoles, a casals i centres oberts, a casa, etc. ja que permet posar en joc moltes competències (lingüístiques, organizatives, treball en equip, expressió d’idees, artístiques…) i adquirir aprenentatges diversos de forma divertida. Les característiques del kamishibai i la forma de presentar-lo ajuden a aconseguir un efecte màgic i de concentració al voltant del conte molt més fàcilment que amb altres tècniques. El seu component teatral trascendeix a la simple lectura, enganxa de forma especial. El kamishibai combina de forma molt adequada l’aspecte visual, que atrau als infants de forma especial i al que en aquest moment estan tan familiaritzats, amb la narració oral, que es pot adaptar al ritme dels nens i nenes segons siguin les seves vivències i emocions de cada moment. Pot ser un recurs ideal per recuperar la tradició, en part perduda, d’explicar contes als nostres infants, sobretot en l’àmbit familiar.

Aquesta activitat, segurament pel fet de ser plaent, pot contribuïr a fomentar entre els nens i nenes el gust per la lectura i l’escriptura en general i de forma especial dels textos narratius.Kamishibai1.jpg

 

Si voleu veure’n alguns exemples, consulteu els següents enllaços:

http://www.sieteleguas.es/kamishibai

Trailer del vídeo “Secuencia para la elaboración de un Kamishibai”

http://youtu.be/9Vz2VauLx_o

“Gigantes con aspas”

http://youtu.be/pc4-xQ0bo8Q

1

Ja ha arribat el Carnaval!

capcalera

Sí, ja ha arribat el Carnaval i anem enllestint les disfresses per participar i gaudir de la festa. Però… quin és l’origen d’aquesta celebració? L’etimologia ens dóna una pista: el carnaval està relacionat amb la carn!

Aquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien, per aquesta època de l’any, unes celebracions en honor als Déus en les que s’utilitzaven màscares i es celebrava la vida.

Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Carnaval o Carnestoltes (en llatí Carn levare i Carns tolendas) significa carns privades o treure la carn. Per això es considerava que, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia). Les màscares i les disfresses permetien amagar la identitat i realitzar tot tipus de bromes i excessos.Atividades-de-Carnaval-para-colorir-18

L’inici de la festa és el Dijous Gras. Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder. Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou… Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.

Durant una setmana regna el Senyor Carnestoltes i és ell qui marca les normes. Hi ha rues, festes, balls, àpats… fins el dimecres de Cendra o dia de l’enterrament de la sardina, que marca el final del Carnaval i l’inici de la Quaresma.

Està bé que puguem explicar als infants per què ens disfressem cada any. És important que coneguin el sentit de les coses i que els apropem a la cultura en el sentit més ampli.

Al blog   de Poesia Infantil i Juvenil http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2013/02/carnestoltes-de-contes-poesia.html hem trobat aquest poema que parla del Carnaval:

Carnestoltes de contes

(M.D.I)

Desfilada de contes

contes a l’inrevés,

dansen pel carrer

un, dos i tres

Vénen els pirates,
ballen les porquetes,

mentre Pinotxo

mou les manetes.

Prínceps i princeses,

gripaus i granotetes,

canten carrer avall

omplint-lo de rialletes.

Hi ha molts pallassos

tocant els tambors

i belles ballarines

plenes de colors.

Toca el flautista,

el segueixen els nans,

fent uns saltets

agafats de les mans.

Va una gran bruixa

amb un menut barret.

Serà la mestra

que canta molt fluixet?

El gat amb botes

corre més que mai,

seguit de Merlí

fent-li un esglai.

Tancant la desfilada

zigzagueja el drac,

verd, negre i llarg,

panxut pel gran àpat.

Desfilen els contes,

dansen pel carrer.

I tu, com danses

en aquest passacarrer?

CARNAVAL

FELIÇ CARNESTOLTES !!

0

Animem a llegir!

guianens4La lectura és important per a la formació integral de les persones. És una valuosíssima eina de coneixement de l’entorn i d’integració social. Escoltar, explicar o llegir una història en veu alta és una activitat que ajuda a millorar la relació entre les persones, estimula el plaer d’escoltar, d’imaginar i de crear, potencia la capacitat d’observació, l’atenció i la concentració, afavoreix l’adquisició del llenguatge i permet entendre el món que ens envolta i el propi món interior. Llegir és comprendre i sense comprensió no hi ha aprenentatge. Els llibres desenvolupen la imaginació i el coneixement del món, estimulen la curiositat per allò que ens envolta, enriqueixen el llenguatge i augmenten la nostra capacitat d’expressió.

Els nens i nenes aprenen a llegir a l’escola, però el gust per la lectura s’ha de potenciar, també, des de molts altres àmbits. És per això que, tots plegats, hem d’afavorir el contacte amb els llibres com més aviat millor i de manera constant.

En les primeres edats l’adult pot llegir a l’infant els diferents tipus de text (contes, revistes, llibres, còmics…),els nens poden imitar la lectura feta, poden fer hipòtesis sobre el que diu recordant el que han escoltat o mirant les imatges…Llegint

Mica en mica, el nen/a anirà descobrint el plaer que ens poden proporcionar els llibres però caldrà continuar motivant, potenciant i compartint el desig per llegir. S’ha d’evitar que els infants s’allunyin dels llibres a mesura que es van fent grans. Però com ho podem fer? Us proposem algunes idees:

& Compartir la lectura: llegir a la infància requereix la companyia i l’atenció dels adults, el plaer de la lectura s’encomana llegint plegats. Llegim contes, expliquem històries, comentem les lectures, etc. Fem-ho en un ambient relaxat que infongui confiança i seguretat i que faci del moment compartit una experiència plaent.

& Llegir davant dels infants. Les persones adultes són un model de lectura per als nens. Llegim davant d’ells i gaudim llegint.

& Crear situacions de comunicació, convidar als infants a expressar-se sobre les seves lectures, comentar amb ells les nostres, escoltar-los i parlar amb ells de libres. Transmetre entusiasme al llegir i al parlar de llibres, canviar el to de veu, gesticular… és la millor forma de captar l’atenció de l’infant i encomanar-li la il·lusió.

& Respectar: els lectors tenen dret a triar. Afavorir aquelles lectures que estan relacionades amb els interessos dels nens. Existeix una gran varietat de llibres amb temàtiques que van des dels temes esportius, ciència ficció, història… Preguntar als nens i nenes pels seus interessos i gustos lectors, estar pendents dels seus dubtes… La lectura és una opció personal a la que s’accedeix en llibertat, que no admet imperatius. Si volem que es converteixi en un hàbit, millor no imposar, sinó convidar. La lectura no s’ha d’imposar, s’ha de facilitar.

& Estimular, encoratjar: Deixem sempre llibres atractius a l’abast dels infants.  RS

& Qualsevol motiu pot ser bo per llegir: preparar una sortida, fer una recepta de cuina, conèixer les regles d’un joc, la publicitat…

& Una bona forma de donar importància als llibres és anar a la biblioteca, a fires, exposicions sobre llibres. El préstec de llibres és un aspecte molt positiu ja que aprèn a ser responsable.

guianens2

Podem trobar més informació i orientacions als següents recursos:

  • Biblioteca familiar. Selecció de llibres que acosten els adults al món dels infants i joves, als seus interessos i problemes (SOL. Servicio de Orientación de Lectura).
  • Boolino. Xarxa social que neix amb l’objectiu de fomentar l’hàbit de la lectura infantil, adreçada a les famílies i a totes aquelles persones que intervenen en l’educació dels infants de 0 a 12 anys.
  • Nascuts per llegir. Treball conjunt entre professionals de diferents àmbits (mèdic i bibliotecari) per ajudar a establir un vincle afectiu entre adults i petita infància a través de la lectura.
  • Racó dels pares. Secció de les Biblioteques Públiques de Salt amb diversos apartats: La Bebeteca; Llibres que ajuden als pares; Guies de lectura; Internet segura, etc.
  • Leer en casa. Recomanacions de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez per a fomentar l’hàbit de lectura dels infants.
0

Personatges que ens acompanyen…

Els Cinc horribles

La literatura ens ofereix l’oportunitat d’entendre o, si més no apropar-nos, al món que ens envolta i així poder-nos-hi situar. De la mà dels més diversos personatges aprenem que hi ha diferents opcions a l’hora de fer les coses, adquirim empatia i canalitzem les nostres emocions. Els personatges permeten al lector identificar-s’hi i realitzar proeses o malifetes en el món literari, que l’ajudaran a no haver-les de realitzar en el món real. Són, doncs, per al lector, una bona colla d’amics, que l’acompanyen en les seves descobertes i en el seu procés de maduració personal. Us presentem unes quantes d’aquestes amistats, amb les seves qualitats més destacables. Les hem triat pel seu bon acompanyament, pel fet de mostrar-nos la seva idiosincràsia i ensenyar-nos quelcom que val la pena d’aprendre.

El meu gat és el més bèstia

Desitgem que també siguin per a d’altres lectors… una bona colla d’amics i amigues!

http://issuu.com/commoc/docs/galeria_de_personatges

0

II Trobada pedagògica Lectura i èxit educatiu

El 14 de diciembre tuvo lugar el segundo Encuentro pedagógico de LECXIT. Para los no iniciados, LECXIT es un proyecto de fomento lector (Lecxit = lectura per a l’èxit educatiu), que mantiene la Fundació Jaume Bofill. Este proyecto busca mejorar la comprensión lectora mediante tutorías semanales individuales impartidas por voluntarios de programa. Desde el propio proyecto ofrecen formación a los voluntarios, que luego ayudarán a los niños a avanzar en su proceso lector.

La jornada se realizó en el auditorio del museo CosmoCaixa de Barcelona y se extendió a lo largo de  toda la mañana del sábado. Fue grato comprobar la presencia de muchas caras conocidas y de grandes profesionales maestros y bibliotecarios. Histories del Baobab contó con tres representantes al evento: Giseleta, GloNicolau y la que suscribe.

Al tratarse de una jornada breve, hubo dos conferencias y dos mesas redondas simultáneas, de las que sólo pudimos asistir a una. Más información sobre el programa aquí.

La primera de los ponentes fue Laura Borrás , que realizó una dinámica ponencia sobre lectura en pantalla y nuevas formas de alfabetización, haciendo hincapié en el analfabetismo visual (la incapacidad para descodificar el significado de las imágenes); y en las nuevas formas de leer en pantalla y los cambios que conllevan: la lectura compartida, la lectura fragmentada y la lectura transmedia. Y para muestra de la ponencia, uno de los vídeos de autocrítica social que compartimos:

Durante el descanso pudimos saludar a algunos de nuestros ex-profesores del màster de biblioteca escolar y ponernos al día entre nosotras.

La segunda parte de la jornada comenzó con las mesas redondas. Asistimos a la mesa “Com crear un ambient lector a l’escola?“, que contaba con Mònica Baró, Glòria Gorchs y Cristina Aliagas como ponentes. Presentaron el trabajo común homónimo que han editado con Lecxit y que puede descargarse desde su página y a través de siguiente enlace. Las ponentes nos dejaron entrever, en el breve tiempo del que dispusieron, las estupendas dinámicas en las que han estado trabajando,

Cerrando las jornadas tuvo lugar otra estupenda ponencia, con Gustavo Martín-Garzo. La conferencia estaba titulada ”Els il·limitats àmbits de la lectura” y fue realmente inspiradora. Marín-Garzo nos habló de los cuentos de hadas como la verdadera literatura realista, aquella que llega al corazón del niño, a sus miedos, temores y locuras. La ponencia sigió explorando los cuentos y su simbología hasta que se consumió el tiempo, que no las ganas de seguir.

“Leo buscando q encontrar lo q no me pasa, para vivir otras vidas q no has vivido” G. Martín-Garzo

Y así, con muy buen sabor de boca, terminamos la jornada y este post. ¡Que tengáis buen fin de semana!

Imatge
0

Experts en literatura infantil i juvenil

Si el vostre interès en la literatura infantil i juvenil no té límits us recomanem una article publicat per l’Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Per ser-ne expert la curiositat constant és la millor arma. Podeu llegir l’article clicant a la següent fotografia.

gorchs-e1374621479338-21522_481x230

Esperem que el món de la literatura infantil i juvenil no tingui aturador i cada cop siguem més especialistes en aquest àmbit!