Sí, ja ha arribat el Carnaval i anem enllestint les disfresses per participar i gaudir de la festa. Però… quin és l’origen d’aquesta celebració? L’etimologia ens dóna una pista: el carnaval està relacionat amb la carn!
Aquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien, per aquesta època de l’any, unes celebracions en honor als Déus en les que s’utilitzaven màscares i es celebrava la vida.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Carnaval o Carnestoltes (en llatí Carn levare i Carns tolendas) significa carns privades o treure la carn. Per això es considerava que, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia). Les màscares i les disfresses permetien amagar la identitat i realitzar tot tipus de bromes i excessos.
L’inici de la festa és el Dijous Gras. Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder. Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou… Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
Durant una setmana regna el Senyor Carnestoltes i és ell qui marca les normes. Hi ha rues, festes, balls, àpats… fins el dimecres de Cendra o dia de l’enterrament de la sardina, que marca el final del Carnaval i l’inici de la Quaresma.
Està bé que puguem explicar als infants per què ens disfressem cada any. És important que coneguin el sentit de les coses i que els apropem a la cultura en el sentit més ampli.
Al blog de Poesia Infantil i Juvenil http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2013/02/carnestoltes-de-contes-poesia.html hem trobat aquest poema que parla del Carnaval:
Carnestoltes de contes
(M.D.I)
Desfilada de contes
contes a l’inrevés,
dansen pel carrer
un, dos i tres
Vénen els pirates,
ballen les porquetes,
mentre Pinotxo
mou les manetes.
Prínceps i princeses,
gripaus i granotetes,
canten carrer avall
omplint-lo de rialletes.
Hi ha molts pallassos
tocant els tambors
i belles ballarines
plenes de colors.
Toca el flautista,
el segueixen els nans,
fent uns saltets
agafats de les mans.
Va una gran bruixa
amb un menut barret.
Serà la mestra
que canta molt fluixet?
El gat amb botes
corre més que mai,
seguit de Merlí
fent-li un esglai.
Tancant la desfilada
zigzagueja el drac,
verd, negre i llarg,
panxut pel gran àpat.
Desfilen els contes,
dansen pel carrer.
I tu, com danses
en aquest passacarrer?
FELIÇ CARNESTOLTES !!